divendres 21 de juny de 2013
Parrús!
Com ja hem dit en altres ocasions, la invocació a Jesús és, entre nosaltres, una de les fórmules més usades per saludar la irrupció d'un esternut. I, de fet, no és pas l'única manera de contrarestar l'efecte negatiu, de mal auguri, que en moltes cultures hom atribueix a l'esternut.
Ara, tanmateix, solament voldríem assenyalar que la persona responsable de l'explosió, havent-se alliberat de la congestió i havent comprès els bons desitjos del seu interlocutor, sol correspondre-hi amb una frase d'agraïment perfectament previsible : Gràcies!
Al terme de Guadassuar, a la Ribera Alta, i dins l'ambient més castís, m'indiquen que el debat verbal pot tenir una continuació prou enèrgica, i no sé si lògica, que tanca el cercle talment una rima: Parrús!
Aquesta informació la devem a l'amic Estanislau Asensi, home de parla genuïna i de grans coneixements i conviccions, amb qui tinguérem el goig d'enraonar en una trobada que va tenir lloc a Barcelona el proppassat dissabte amb motiu d'un acte cultural, de naturalesa solidària, en què fou guardonada la poetessa Neus Sangüesa Asensi.
L'apunt d'avui no fa, evidentment, referència al català central, però el reproduïm ací per l'interès que té, sens dubte, per al gènere d'expressions relacionades amb aquest àmbit temàtic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario