esculipatu m. [əskulipatu] 'solteró, conco'
No figura en cap repertori lèxic dels que nosaltres hem consultat.
Ètim: tal vegada del llatí EX-CULPATUM 'exculpat' (amb tractament semiculte).
I llavors, en cas que fos així, potser hauríem de demanar: exculpat per no haver fet contracte carnal?
I d'on va eixir aquest mot? De quina fórmula ritual?
I llavors, en cas que fos així, potser hauríem de demanar: exculpat per no haver fet contracte carnal?
I d'on va eixir aquest mot? De quina fórmula ritual?
A Josep Roquet, Àngel Aguilà i Francesc Serradó. I també a Víctor Pàmies, i a tothom qui ha participat en aquesta encertada iniciativa.
Això es rarísim, no tinc ni idea, aixó no te trellat, em pareix, jajjaaj. Jordi, Jordi, que paraules fiques profe. No vaig a passar de curs segur jajjaaj
ResponderEliminarNo és de l'Església oficial, diria jo.
ResponderEliminar