Esculipatu

esculipatu  m.  [əskulipatu]  'solteró, conco'

Aquest és, potser, un dels mots més suggerents que mai hagi après en les entrevistes que he anat fent en terres del català central.  Ens l'oferí, en primer lloc, el senyor Josep Roquet, informador d'Espinelves, durant  la primavera de 2007, i més endavant fou confirmat (bé que en formes diferents: esculipacu, escuripatu) gràcies a les enquestes realitzades als termes montsenyencs de Viladrau (juliol de 2007) i Arbúcies (juliol de 2010).  

No figura en cap repertori lèxic dels que nosaltres hem consultat. 

Ètim: tal vegada del llatí EX-CULPATUM 'exculpat' (amb tractament semiculte).   


I llavors, en cas que fos així, potser hauríem de demanar: exculpat per no haver fet contracte carnal?  


I d'on va eixir aquest mot?  De quina fórmula ritual?  

A Josep Roquet, Àngel Aguilà i Francesc Serradó. I també a Víctor Pàmies, i a tothom qui ha participat en aquesta encertada iniciativa.