domingo, 1 de abril de 2012

La capçana





Amb la imatge que il·lustra aquest apunt volem fer referència al concepte 'gorra de cop', és a dir, a la gorra de palla de secció semicircular que duien els infants per evitar de rebre cops al cap.

Els resultats obtinguts en les enquestes que vaig fer a la comarca natural de les Guilleries (2006-2010) situen la forma capçana (del llatí vulgar *CAPITIANA 'cosa pròpia del cap') al vessant osonenc, mentre que gorra de cop és l'expressió clarament dominant al sector selvatà. Vegem-ho, doncs, en el seu detall:     


  • St. Hilari Sacalmgorra de cop [oo tancades]
  • Tavèrnoles: cabeçana [forma ben confirmada per l'enquestador]
  • St. Sadurní d'Osormortcapçana
  • Espinelvesgorro [o tancada]
  • Viladrau: capçana
  • St. Julià de Vilatortacòfia 
  • Folgueroles: capçana
  • Vilanova de Saucapçana
  • Osorgorro [o tancada]
  • Amergorra de cop [oo tancades]
  • la Cellera de Terbarret de cop [o tancada]
  • Anglèsgorra de cop [oo tancades]
  • Sta. Coloma de Farnersgorra de cop [oo tancades]
  • Arbúciesgorra de cop [oo tancades]







Vist, però, en la perspectiva de la llengua global, són aquestes, a tall de resum, i segons les dades fornides per l'ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català, volum II, mapa núm. 199), les formes que més ens criden l'atenció:  


  • alguerès: careta
  • baleàric: cervellera a Mallorca i a Menorca; gorro a Eivissa; trencafront a Menorca
  • català septentrionalcapçana (on sovint hi ha assimilació consonàntica: catsanacadzana
  • catala centralbarret (Maçanet de Cabrenys, Bassegoda, Palamós); barret de cop (Llançà, Roser, Begur, Moià); barret de palla (Girona); capçana (Campdevànol, Prats de Lluçanès, Balsareny); casquet (Planoles, Sta. Maria de Corcó); gorro (les Llosses); gorra de caure (Tarragona, Cambrils de Mar); gorra de cop (Tordera, Cànoves, Cervelló, Barcelona, St. Boi de Llobregat)  
  • català nord-occidentalbarret (Esterri d'Àneu, Sta. Coloma d'Andorra); cofa (Esterri d'Àneu); gorra de caure (Lleida); gorra de cop (Sanaüja, Cervera); salvatrinxots (Almenar); tossalera (Saidí); xitxonera (Fraga)
  • valenciàcapçana (Vinaròs, Novelda); carota (l'Alcúdia de Carlet, Alzira, Beneixama); gorra (Vilafranca del Maestrat); gorro (Borriana, Xàbia, Crevillent); gorro de palla (Alcalà de Xivert); sombrero (Albocàsser); trencafront (Xiva de Morella)  






Faig constar, per acabar, que els mots normatius són gorra de copcervellera i capçana. I que, si mai l'heu de menester, trobareu més informació (amb explicació d'alguns ètims) al segon volum del Petit Atles Lingüístic del Domini Català, p. 72, mapa de síntesi núm. 146, del qual és autor el professor Joan Veny, de la Universitat de Barcelona.   






2 comentarios:

  1. Gràcies per la teva entrada. Ha estat molt interessant. Una abraçada, Jordi, y endavant en la lluita, ja saps què vull dir. Ara entenc aixó de la carota, i ser un carota jajajaj.

    ResponderEliminar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...