El toro de Pla Traver



Pla Traver,  gener de 2011

 

Quan el toro de Pla Traver esbramula i el Montorro li respon, pluja segura.

Bella formulació, aquesta. Que m'és coneguda gràcies al senyor Josep Pujol i Camprodon, de St. Vicenç de Torelló. Ell mateix, en ser entrevistat amb motiu d'una recerca geolingüística promoguda per l'Ajuntament de Torelló, em va indicar que aquesta expressió l'havia sentida molt sovint en boca d'una persona oriünda del Bisaura i que calia interpretar-la en un sentit generosament metafòric.



Montorro, desembre de 2010



De tal manera, doncs, que els bramuls (o esbromols, com en deien en aquests verals) s'havien de saber escoltar, precisament, com qui para esment en sengles tronades inicials: és a dir, la que se sent esclatar, en primer lloc, vora la casa de Pla Traver, a tocar del terme de Vidrà, però ja en terres de la Garrotxa, i la que, a tall de rèplica, se sent retrunyir cap a la banda del Lluçanès, a la casa de Montorro, a redós del santuari dels Munts.

Forta topada, podríem dir, llavors. La dels dos toros encontrats.

Deixarem indicat, d'altra banda, que Pla Traver (on Joan Coromines va fer nit quan hi havia hostal) té com a origen un nom personal de tipus germànic; i que Montorro està relacionat, segons s'explica  a Onomasticon Cataloniae, amb el sintagma MONTEM HORRIDUM 'turó, tossalet eriçat, ple de brolla'.

I una observació final, encara. En l'entorn geogràfic de què tractem el topònim Pla Traver tot sovint és pronunciat com a Pla Taver (és a dir, amb dissimilació eliminatòria de la r). Deu ser bona, doncs, la referència documental de principis del segle XIV, recollida a Onomasticon, on aquest element toponímic apareix sense la consonant líquida del seu segon component.

Pla Traver des dels Rasos de Manter (fotografia: Josep de Sora)



Dedicat al senyor Josep Pujol i Camprodon.