El puntall de la lluna

puntall  m.  [puntáj]  'part afuada d'un objecte' 

Mot no consignat als diccionaris, observat en la conversa espontània enregistrada al municipi de Tavèrnoles (mes de març de 2006) en tractar dels estats i les fases lunars. 


Tractament ioditzant (també dit "ieista") en el sufix -all (de -ACULUM). 

Xucla el silenci

nocturn

sense empassar-te

estrelletes.

Xuclo el silenci 

nocturn,

i al tros més tendre

del cor se'm claven

les estrelletes. 

Joan Llacuna

Ben rodona o ben afuada, 

romàntica o trista, 

visible o oculta..., 

la lluna sempre tindrà dues cares.

El porquet de sant Antoni

El puntall de la lluna 

treu el cap darrere les paraules...


Ventafocs

Roba estesa a la llum de la lluna

és bandera que crida a dimoni.

Parèmia de Llançà (i de més llocs)

La lluna em farà de barca
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.


Carme Riera




Puntall de lluna
creixent a finals de març,
em regales llum.


Ales de Papallona




és la nit
una bromera de llum
que exhausta s'esbrava,
de l'alba, la sentor
eixamorant la terra
mentre el plugim
intenta atansar-la,
cerca l'anhel amb els dits.


És el puntall de lluna
un balancí minvant
on t'asseus a veure
esvanir-se l'univers.

Cèlia Ras

Agraïments: a Joaquim Fochs, informador, a Carme Rosanas, pel dibuix fet a mida, a Olga Xirinachs per haver-nos recordat el poema tendrament dolorós de Joan Llacuna, i al mantenidor del blog El porquet de sant Antoni per haver-s'hi afegit de bona hora.   I a tots als qui us hi heu dit la vostra.