VIATGE DE POR
*
10-12-10
*
Una vegada hi havia un lloc tenebrós i fred anomenat Colldebassa. Jordi Dorca, des del seu blog Adverbia, ens fa saber que als infants de Sora (Nord d’Osona) se’ls amenaçava amb enviar-los 8 dies a Colldebassa si feien malifeta o no s’acabaven el plat a taula.
Durant la meva infantesa hi va haver un lloc tenebrós i ple de fantasmes que es deia “cuarto oscuro” . Si no m’acabava el plat, m’amenaçaven amb tancar-me al “cuarto oscuro. Vaig pensar que en podia fer un petit conte.
Una vegada (i tornem-hi), una nena petita es va deixar el menjar que no li entrava a la gola, i la van tancar al “cuarto oscuro”. No es veien les parets, se sentien sorolls, fregadisses, algun murmuri amenaçador, i la nena seia a terra encongida i tremolosa. L’havien tancada amb clau, però estava cansada de seure a les rajoles fredes i anava resseguint la paret amb les mans. Mentre ho feia, va trobar una finestra amb els porticons tancats. Tenia tantes ganes de sortir, que va provar d’obrir-la. Es va fer mal a les mans però ho va aconseguir. De sobte es va trobar en un camí d’herba i no s’ho va pensar gens: d’un salt, cap a fora i corre que correràs.
S’anava fent fosc i ella no se n’adonava. Quan es va parar, cansada, una casa fosca i vellota li barrava el pas. “¡La casa de l’ogre!”, va pensar esfereïda. I es va deixar caure a terra, vora una bala de palla. Molt fluixet, molt fluixet, algú plorava darrere les parets de fusta corcada. La nena s’hi va acostar: “¿Qui ets?” “M’han tancat aquí.” “¿On és aquí?” “Colldebassa, on tothom es torna carbassa.” “¿Per què?” “Perquè no volia menjar. Sóc Severianet, ¿i tu?” “Jo Matildeta, i tampoc menjava, però he fugit. ¿Per què no busques una finestra? Jo he sortit per una finestra... prova-ho”.
Entre sorolls, corredisses de rates i dragons, cops i plors, Severianet va ensenyar per fi una cara plena de mocs. Matildeta reia perquè ja estava acompanyada. “¿I ara què farem?” “Ens banyarem a la bassa, farem pipí i ens netejarem els mocs i les llàgrimes.” Així ho van fer. Per allà va aparèixer un home amb una llibreta i un bolígraf, que se’ls va mirar estranyat. Era Jordi Dorca. Si Jordi no hagués passat per allà, mai no hauria sabut que un nen i una nena van poder fugir de les amenaces i de la por, i que era veritat que a Colldebassa i al “cuarto oscuro” s’hi tancaven els infants rebels que, sense cap dubte, eren els més llestos.
*
Dibuix d’OX
*
Una vegada hi havia un lloc tenebrós i fred anomenat Colldebassa. Jordi Dorca, des del seu blog Adverbia, ens fa saber que als infants de Sora (Nord d’Osona) se’ls amenaçava amb enviar-los 8 dies a Colldebassa si feien malifeta o no s’acabaven el plat a taula.
Durant la meva infantesa hi va haver un lloc tenebrós i ple de fantasmes que es deia “cuarto oscuro” . Si no m’acabava el plat, m’amenaçaven amb tancar-me al “cuarto oscuro. Vaig pensar que en podia fer un petit conte.
Una vegada (i tornem-hi), una nena petita es va deixar el menjar que no li entrava a la gola, i la van tancar al “cuarto oscuro”. No es veien les parets, se sentien sorolls, fregadisses, algun murmuri amenaçador, i la nena seia a terra encongida i tremolosa. L’havien tancada amb clau, però estava cansada de seure a les rajoles fredes i anava resseguint la paret amb les mans. Mentre ho feia, va trobar una finestra amb els porticons tancats. Tenia tantes ganes de sortir, que va provar d’obrir-la. Es va fer mal a les mans però ho va aconseguir. De sobte es va trobar en un camí d’herba i no s’ho va pensar gens: d’un salt, cap a fora i corre que correràs.
S’anava fent fosc i ella no se n’adonava. Quan es va parar, cansada, una casa fosca i vellota li barrava el pas. “¡La casa de l’ogre!”, va pensar esfereïda. I es va deixar caure a terra, vora una bala de palla. Molt fluixet, molt fluixet, algú plorava darrere les parets de fusta corcada. La nena s’hi va acostar: “¿Qui ets?” “M’han tancat aquí.” “¿On és aquí?” “Colldebassa, on tothom es torna carbassa.” “¿Per què?” “Perquè no volia menjar. Sóc Severianet, ¿i tu?” “Jo Matildeta, i tampoc menjava, però he fugit. ¿Per què no busques una finestra? Jo he sortit per una finestra... prova-ho”.
Entre sorolls, corredisses de rates i dragons, cops i plors, Severianet va ensenyar per fi una cara plena de mocs. Matildeta reia perquè ja estava acompanyada. “¿I ara què farem?” “Ens banyarem a la bassa, farem pipí i ens netejarem els mocs i les llàgrimes.” Així ho van fer. Per allà va aparèixer un home amb una llibreta i un bolígraf, que se’ls va mirar estranyat. Era Jordi Dorca. Si Jordi no hagués passat per allà, mai no hauria sabut que un nen i una nena van poder fugir de les amenaces i de la por, i que era veritat que a Colldebassa i al “cuarto oscuro” s’hi tancaven els infants rebels que, sense cap dubte, eren els més llestos.
*
Dibuix d’OX
Quina por!
ResponderEliminar