El call de la mà: entre les Guilleries i les Balears

Avui ens referim al concepte 'palma de la mà' i als resultats que nosaltres obtinguérem en la comarca natural de les Guilleries (2006-2009) en formular la pregunta corresponent a aquesta part del cos humà. 

Com sempre fem, els desglossem per municipis, per punts d'enquesta:   

• St. Hilari Sacalm:  call
• Tavèrnoles:  pla
• St. Sadurní d'Osormort:  pla
• Espinelves:  pla, call 
• Viladrau:  pla  
• St. Julià de Vilatorta:  pla
• Folgueroles:  pla
• Vilanova de Sau:  pla, planta, call 
• Osor: call 
• Susqueda: pla
• Amer:  pla
• la Cellera de Ter:  palma
• Anglès:  palmell, pla, palma
• Sta. Coloma de Farners (sector Cladells):  call 
• Arbúcies:  palma

Etimologies, segons el professor Joan Veny (Petit Atles del Domini Lingüístic del Domini Català, volum 1, p. 112, mapa 66): 

• El mot palma és el descendent directe del llatí PALMA; palmell n'és un derivat.  
• El substantiu planta és format per paral·lelisme amb planta del peu. 
• El substantiu pla s'explica per la forma plana d'aquesta part de la mà.  
• El mot call s'explica, en canvi, per la idea de 'durícia a la pell'. 

Una afinitat: el substantiu call   

L'ALDC (volum I, 101) el situa solament a les illes de Mallorca i de Menorca (Eivissa: palmell). El DCVB, per la seva banda, el situa a St. Feliu de Guíxols (a la costa catalana) i, també, a les dues illes esmentades; i n'aporta, a més, dues mostres fraseològiques: 

• tenir doblers a call de mà  'tenir diners disponibles per pagar a l'acte' (Felanitx). 
• "Plouen gotes com es call de sa mà" (Menorca) 

    

I una referència literària

De Joaquim Ruyra, dins la novel·leta El rem de trenta-quatre, p. 215, de la primera edició, del 1949, de les Obres completes publicades per Editorial Selecta: 

-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t'han pas sortit muletes al call de la mà?    

    

Aquest apunt, que dediquem a la memòria de mestre Ruyra, voldria ser, en el dia d'avui, una aportació més al coneixement de les afinitats interdialectals i els lligams històrics entre el català continental i els parlars illencs.